Les vessants d'Europa

La major part dels rius del continent europeu tenen un gran cabal i són llargs, per aquesta raó, la majoria d’aquests rius són navegables.

La classificació dels rius europeus es fa segons el oceà o mar on desemboquen les seues aigües. Per això, podem classificar els rius en cinc grans vessants que veurem a continuació. Són aquestes:

• Vessant mediterrani: els rius que desemboquen en aquesta vessant es caracteritzen per ser rius pocs cabalós, ja que pertanyen a climes amb poques precipitacions. Entre aquests rius, podem destacar l’Ebre, Po i Segura.

• Vessant del Mar Negre: aquests rius es caracteritzen per ser molt cabalosos i llargs. A més a més son regular, per això és possible la navegació per ells. Podem posar com a exemple el riu Danubi.

• Vessant del Mar Caspi: els rius d’aquesta vessant també son rius llargs i cabalosos. Com a dada interessant  hem de dir que en aquesta vessant es troba el riu més llarg del continent europeu. Aquest riu s’anomena Volga.

• Vessant atlàntica: els rius que desemboquen les seues aigües al Oceà Atlàntic són els més cabalosos de tot el continent, ja que passen per zones on plou de forma abundant. D’aquests, destaquem el riu Tajo, Rin i Loira.

• Vessant àrtica: per últim, d’aquesta vessant podem senyalar que les seues aigües desemboquen en el Oceà Glacial Àrtic i els seus rius són molt cabalosos i, inclús se congelen a l’hivern. Com a exemple podem dir el riu Pechora. 

autor Szarka Gyula de Wikimedia-commons. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Europe_geographycal_hires.jpg

La vegetació d'Europa

Europa té diferents paisatges quant a vegetació em referisc. Podem fer dues diferenciacions respecte a la diversitat en vegetació que trobem. Per una banda podem destacar la vegetació de les zones temperades. Aquesta vegetació la podem dividir en tres tipus:

• En les zones de clima oceànic, hi ha prats i boscos de faigs i roures. També hi ha planes on creixen herbes i matolls.

Autor German Ortiz Landa de Wikimedia-commons. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Sierra_de_la_laguna_alturas.jpg

• En les zones de clima mediterrani, destaquen els boscos d’alzina i surera i matolls com per exemple el romer.

Autor Por los caminos de Málaga de Wikimedia-commons. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Romero_en_flor_(3411688585).jpg

• En les zones de clima continental, hi ha taigàs, que són boscos de fulla perenne formats amb avets i pins.

Autor Borya de Wikimedia-commons. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Taiga_of_Far_East_near_Imeni_Poliny_Osipenko_village,_Khabarovsk_Krai.jpg

 Per altra banda, la vegetació característica de les zones fredes del nostre continent es molt escassa. A penes hi ha vegetació i la poca que hi ha, la trobem als punts menys freds, on hi ha una gran varietat de molses i arbustos xicotets. Aquesta vegetació s’anomena tundra.

Autor Hans Kylberg de Wikimedia-commons. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Fj%C3%A4llv%C3%A4xter_-_Norwegian_hills_near_Sweden.jpg

Una activitat molt interesant per a treballar aquests continguts amb el nostre alumnat de 6è d’Educació Primària pot ser l’elaboració d’un diari on, els nostre alumnes hauran de buscar informació sobre les plantes i la vegetació característica de cada tipus de clima del nostre continent. Per a fer aquesta tasca hauran de treballar amb els ordinador per a trobar informació i imatges d’aquestes plantes. Després podem fer fotos del procés d’elaboració d’aquesta tasca i pujar-les al blog d’aula perquè tots puguen veure el resultat de la seua creació.

La activitat que proposem m’agrada perquè treballem d’un mode interdisciplinari dues assignatures com son Ciències Socials i Ciències Naturals, a més a més, desenvolupen diferents competències com ara la competència digital, la competència social i cívica, la competència aprendre a aprendre i la competència en comunicació lingüística.